Monitoratge i seguiment d'estacions biològiques d'alta muntanya en relació als canvis ambientals
Aquest any es celebra l'Any Internacional Polar fent èmfasi
a les repercussions del canvi climàtic. En la celebració, la
comunitat científica nombre un tercer pol, regió també
molt sensible als canvis ambientals; les muntanyes.
En els últims anys, les muntanyes europees estan experimentant canvis
sobtats relacionats amb el escalfament global però també amb
el canvi de l'activitat econòmica i en l'ús del sòl.
Totes aquestes transformacions tenen una estreta relació entre elles;
moltes s'estan donant a petita escala i tenen conseqüències a
nivell global i però també passa a l'inrevés. Sens dubte
el canvi més conegut, de més ressò i preocupant actualment
és el canvi climàtic i les muntanyes semblen ser un dels espais
més compromesos. Andorra, que és un país eminentment
de muntanya, s'està ocupant d'aquestes qüestions des de diverses
perspectives.
Alguns dels efectes que es poden esperar als Pirineus i per tant a Andorra
són: la desaparició d'espècies autòctones (migracions
i extincions), la invasió d'espècies al·lòctones,
la introducció de noves malalties, plagues i extensió de les
presents, en definitiva pel que fa a la biòtica canvis en la composició,
abundància i distribució de les espècies i en la producció
dels ecosistemes però també canvis en els ecosistemes (pèrdua
d'hàbitat).
És d'interès general avaluar i estudiar els canvis, ja siguin
progressius o sobtats, per poder fer-hi front i mitigar-los en la mesura del
possible. Algunes de les propostes que fa el quart informe de l'IPCC davant
del canvi climàtic són: millora del coneixement del medi, monitorització
i seguiment del clima, monitorització i seguiment d'estacions biològiques
i de bioindicadors, millora del coneixement de la resposta de la biodiversitat
als canvis climàtics, millora del coneixement dels impactes a escala
regional sobre el medi i de les opcions de reduir i mitigar-los, etc.
Aquesta línia de recerca inclou dos estudis diferents; l'un estudia
la relació entre els canvis ambientals i la producció i diversitat
de fongs, i l'altra la relació entre els canvis ambientals i la vegetació
de congesta.
1- Estudi sobre les congestes d'Andorra i la vegetació quionòfila:
La disminució de la durada i extensió del mantell nival a les cotes actuals poden esdevenir una realitat en els propers anys (Agrawala, 2007). Hi han unes comunitats biològiques a Andorra, que es poden veure afectades: les comunitats de congesta.
Les raons per estudiar i fer un seguiment d'aquest tipus d'hàbitat
són múltiples:
- Les congestes poden ser considerades com un model d'unitat de vegetació
per la investigació de les conseqüències del canvi climàtic
en la vegetació alpina (Björk and Molau).
- Les espècies quionòfiles, o sigui les espècies adaptades
a la neu, tenen un estret nínxol ecològic i una elevada vulnerabilitat
als canvis ambientals; doncs, les congestes poden ser indicadores sensibles
de la resposta de la vegetació alpina al canvi climàtic.
- Les regions d'alta muntanya contenen bona part de la biodiversitat del planeta.
La conservació d'aquesta biodiversitat assegura l'estabilitat de l'ecosistema
(Körner, 2002).
Els objectius de l'estudi són:
- Elaborar una cartografia de congestes d'Andorra i una tipologia de congesta
en funció de les variables ambientals.
- Fer un seguiment de la flora quionòfila i les variables climàtiques.
- Estudiar la relació entre el tipus de vegetació i la tipologia
de congestes.
- Fer hipòtesis sobre la resposta de la vegetació de congesta
en el context del canvi climàtic.
=> Descarregar "Memòria
congestes d'Andorra 2009".
2- Estudi de les fructificacions dels bolets en funció dels paràmetres
ambientals:
La producció dels carpofors (bolets) de moltes espècies de fongs es veu influenciada per l'acció de nombroses variables. De forma tradicional es suposa que aquestes variables són climàtiques: sent la humitat, les precipitacions i la temperatura les més estudiades i les que tenen un pes més gran en la fructificació de moltes espècies. Altres variables que poden alterar o modificar aquesta fructificació són: l'edat i composició de la comunitat vegetal, el tipus de sòl, nutrients, tècniques silvopastorals, etc. També influeix en la resposta que puguin donar els fongs el seu tipus d'hàbit. Davant de les fluctuacions de les variables ambientals, un fong micorizogen i un de sapròfit o paràsit no respon de la mateixa manera.
Malgrat aquests estudis, existeix un gran desconeixement sobre com poden arribar a influir les variacions climàtiques. A partir de quin grau d'humitat del terreny edàfic o contingut d'aigua del sòl o de precipitació surten els bolets? Quina ha de ser la temperatura límit per què comencin a sortir o a deixar de sortir els bolets? Cal un xoc tèrmic per diverses espècies? Calen uns dies de fred o de baixes temperatures? Les precipitacions de primavera influeixen en el desenvolupament de la producció de carpòfors a la tardor? Com afecta el vent a la producció de bolets? Es comporten igual els bolets segons el seu hàbit?
L'objectiu d'aquest estudi és millorar el coneixement sobre les variables ambientals que influeixen en la producció de les fructificacions dels fongs en diversos transectes d'estudi sense modificar les condicions físiques del medi, atenent-nos només a les variacions climàtiques enregistrades en les estacions meteorològiques. Els resultats que s'obtinguin podran donar informació sobre les condicions necessàries que s'han de donar per una bona producció de bolets i, d'aquesta manera, es pot utilitzar com a eina de gestió per la recol·lecció dels carpòfors de les espècies comestibles. També aportarà informació sobre el futur comportament que es possible que tingui la producció de bolets davant del canvi climàtic, observant les tendències que presenta la producció de carpòfors, sobretot si aquest estudi es pot repetir durant una temporada de temps el màxim de llarga possible.