Estudi etnobotànic i etnomicològic de les valls d'Andorra

Aquest projecte estudia la relació històrica i actual entre els éssers humans i, les plantes i els bolets d'Andorra. És un projecte ambiciós que culminarà amb una monografia sobre els usos de les plantes i dels bolets per part de la societat andorrana.

Aquest projecte és possible gràcies a la col·laboració dels padrins i padrines del país, amb els quals mantenim una estreta relació. Ells són els principals responsables de que ens arribin aquests tipus de coneixements sobre l'ús de les plantes.

Curiosament, aquest saber sovint excedeix la temàtica etnobotànica sensu stricto. D'aquesta manera, es complementa amb l'estudi que també està duent a terme al Cenma sobre etnomicologia, i encara que no sigui l'objecte d'estudi, també recollim altres usos del medi natural (usos d'argiles, fonts curatives, animals medicinals), topònims desconeguts o poc coneguts de les valls d'Andorra i en general també la cultura i la vida de l'Andorra més tradicional. La societat tradicional era autosuficient en molts dels productes de primera necessitat, incloent els estris de treball, els productes gastronòmics i els remeis de malalties. Dins d'aquest conjunt d'elements que configuren el món material i espiritual hi trobem els usos que se'n feien dels vegetals i dels fongs. Moltes de les plantes que es trobaven prop d'on tenien lloc les activitats diàries (ramaderia, agricultura, etc.) eren conegudes i se'ls hi aplicava un us remeier. Aquest us prové d'una herència mil·lenària resultant de la interacció entre l'home i la natura, un coneixement del medi, que, malgrat tot, no s'ha mantingut immòbil al llarg dels anys, sinó que s'ha vist modificat i sovint enriquit per les noves aportacions de recursos (com el sucre, quan es produeix de forma industrial, les trumfes, vingudes d'Amèrica...). Moltes d'aquestes plantes són sotmeses a una sèrie de processos per tal d'aplicar-les com a medicinals, sovint com els denominades popularment aigües (en general tisanes) o els pegats (emplastres o cataplasmes) així com diverses maceracions en alcohol o aiguardent, xarops etc... A part d'aquests usos com a medicinals, també hi ha les plantes emprades en la gastronomia (condiment, complement...) dins d'aquest grup s'inclou també l'ús dels bolets (malgrat que en ocasions també s'empren amb propietats medicinals i altres); també s'utilitzen les plantes per a la construcció, per fabricar estris de fusta, per fer brases, i un etcètera que inclou fins a 24 usos diferents.

Aquest aprofitament tradicional o bé popular de les plantes i els bolets és el que estudia la disciplina de l'etnobotànica i de l'etnomicologia. La recopilació d'aquest informació s'ha convertit en una feina necessària per tal de salvar un coneixement ancestral que desapareix a mesura que les traces de la societat tradicional que en resten es veuen absorbides per la dinàmica de la societat de consum.