La fauna de muntanya fa temps que és objecte de recerca al principat, però alguns grups faunístics encara resten per investigar, com els insectes. La importància dels insectes és cabdal; d'una banda perquè són molt sensibles als canvis ambientals (i poden actuar de bioindicadors), són la base de la cadena tròfica i serveixen d'aliment als vertebrats, són els responsables de la pol·linització i de gran part de la descomposició... Per altre banda, hi ha espècies que poden esdevenir plagues i malmetre conreus i productes d'enmagatzematge. A l'actualitat, les nostres línies de recerca inclouen estudis amb els següents grups: papallones diürnes (ropalòcers), mosquits (dípters), libèl·lules i espia dimonis (odonats).

Un altre grup d'organismes que també està sent estudiat per la seva importància com a bioindicadors i pel seu paper a la cadena tròfica són els micromamífers. Aquests organismes són la base de la dieta de molts carnívors, tenen una gran importància com a elements disseminadors de llavors... Actualment s'està fent un estudi de seguiment de les seves poblacions. De la mateixa manera, també estudiem els ratpenats, importants per la seva funció com a reguladors de les poblacions d'insectes i molt sensibles als canvis ambientals.

1- Projecte BMSAnd: papallones diürnes:

A principis de l'any 2006 s'inicia el Programa de seguiment de ropalòcers (papallones diürnes) d'Andorra, anomenat Butterfly Monitoring Scheme d'Andorra (BMSAnd). Aquest Programa es base en una metodologia simple però eficient que permet conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones diürnes a partir de l'execució d'itineraris per visualitzar papallones al camp i posteriorment relacionar-los amb diverses variables ambientals. Els inicis d'aquesta metodologia daten dels anys setanta a Anglaterra. Els estudiosos i naturalistes de l'època es van adonar que les papallones diürnes d'Europa eren cada cop més escasses. Va ser aleshores quan es van plantejar idear un mètode que els permetés traduir aquesta sensació en fets contrastables. Van elaborar el Butterfly Monitoring Scheme. A partir de llavors diversos països i regions l'han posat en pràctica (Catalunya, Holanda, Bèlgica, Finlàndia...).És evident la importància que té l'estudi dels éssers per sí mateix, però l'estudi de les papallones ens permet anar més enllà. Per què? Doncs perquè les papallones diürnes són el que s'anomena "uns bons bioindicadors" i això les fa encara més interessants. Són bioindicadors tots aquells éssers vius molt sensibles als canvis ambientals i per tant poden indicar quina és la qualitat dels ecosistemes i també la del planeta terra. A més les papallones tenen una sèrie de característiques que les fan molt properes al públic en general (populars, relativament fàcils d'identificar...) fet que es tradueix en facilitar-ne el seu estudi per tot tipus de persones.

Els objectius del BMSAnd són els següents:
- Aportar noves dades sobre la biodiversitat d'Andorra.
- Proporcionar informació de les fluctuacions que experimenten les poblacions de papallones diürnes i detectar les tendències que podrien afectar l'estatus d'un determinada espècie.
- Monitorar els canvis en una localitat concreta i determinar l'impacte dels factors locals sobre les poblacions de papallones.
- Confirmar la presència de determinades espècies de papallones diürnes al país.
- Estudiar els canvis detectats en aquesta fauna en relació al canvi climàtic i a la gestió del territori.

Accediu a la web del BMSAnd: http://www.bmsand.ad/

Aquest projecte es realitza amb la col·laboració del Museu de Granollers i del Catalan Butterfly Monitoring Scheme.

=> Descarregar "Memòria del projecte BMSAnd 2007" (PDF).
=> Descarregar "Memòria del projecte BMSAnd 2008" (PDF).
=> Descarregar "Memòria del projecte BMSAnd 2009" (PDF).

2- Projecte Libèl·lula:

Enguany comença l'inventari de libèl·lules i espiadimonis d'Andorra (insectes de l'ordre dels odonats). Es farà un seguiment de punts d'aigua dolça com: petites basses, sèquies, embassaments naturals i artificials, etc. amb l'objectiu de determinar els possibles punts de cria.

Es preveu iniciar un seguiment a llarg termini per:
- Aportar noves dades sobre les espècies presents a Andorra i identificar les possibles espècies encara no citades al país.
- Detectar tendències poblacionals i l'estatus de les espècies sensibles als canvis ambientals.
- Monitorar els canvis en quan a composició i abundància d'espècies en una localitat concreta i determinar l'impacte dels factors ambientals locals sobre les poblacions d'odonats.
- Conèixer els habitats on viuen les espècies d'odonats d'Andorra.
- Donar a conèixer, a la població, aquest grup d'animals.

=> Descarregar "Memòria Odonats 2009" (PDF). Autor: Mike Lockwod (Oxygastra).

3- Estudi i seguiment dels micromamífers d'Andorra:

El grup dels micromamífers representa un grup eclèctic des del punt de vista taxonòmic. Moltes espècies presenten una taxa metabòlica elevada i una vida mitjana curta i, tenint en compte la seva plasticitat demogràfica, la capacitat d'adaptació i la seva elevada taxa d'intercanvi, els petits mamífers són considerats com a models pels estudis sobre la demografia i dinàmica poblacional. D'altra banda aquests animals es consideren models per investigar qüestions a diferents escales espacials, degut a que les seves poblacions poden ser monitoritzades fàcilment per determinar la seva estructura (edat, sexe, etc.), la seva activitat reproductora, supervivència, mortalitat, extinció, dispersió, mida del territori, etc.

Per tot això es poden considerar com a grup prioritari de seguiment a causa de la seva idoneïtat com a bioindicadors, a banda de representar un grup d'importància funcional dins dels ecosistemes on viuen (ex. són la font principal d'aliment dels carnívors i rapinyaires, i intervenen en processos de dispersió de llavors i en la regeneració forestal).

Es fa un seguiment, any rera any, dels micromamífers d'Andorra (insectívors i rosegadors) i quiròpters (ratpenats). Per fer-ho s'utilitzen metodologies diferents ja que aquest grup de fauna és molt divers. Es defineix seguiment com l'ús de tècniques estandaritzades per estimar la densitat de població, la distribució o ecologia en períodes de temps llargs o en àrees extenses.

Els resultats es publiquen al SIBA i al SIGMA per tal de que tothom els pugui consultar des de casa seva.

Aquest projecte es realitza amb col·laboració amb el Museu de Granollers i el seu equip de recerca.

=> Descarregar "Memòria estudi 2008 dels micromamífers d'Andorra" (PDF).
=> Descarregar "Memòria estudi 2008 del lirós gris" (PDF).
=> Descarregar "Memòria estudi 2008 dels quiròpters d'Andorra" (Fase I) (PDF).

=> Descarregar "Memòria estudi 2009 dels micromamífers d'Andorra" (PDF).
=> Descarregar "Memòria estudi 2009 del lirós gris" (PDF).
=> Descarregar "Memòria estudi 2009 dels quiròpters d'Andorra" (Fase I) (PDF).

4- Moth Night: nit andorrana de les papallones diürnes:

La Moth Night és la trobada anual d'expert i aficionats al món de les papallones nocturnes arreu d'Europa i és una forma d'obtenir informació biològica d'aquesta fauna (heteròcers). És basa en l'aplicació d'una metodologia senzilla que permet obtenir un llistat d'espècies d'aquest grup en un període determinat. Són força els països i regions d'Europa que la duen a terme, entre ells per exemple: Anglaterra, Suïssa, Hongria, Catalunya, etc... Aquest grup de fauna és molt divers, abundant i molt sensible als canvis ambientals i sovint s'ha utilitzat com a bioindicador de la qualitat ambiental. Aquestes dades permetran que els entomòlegs puguin comparar dades biològiques molt valuoses entre països (abundància, diversitat, riquesa, etc.) i relacionar-les amb altres variables ambientals com la temperatura, la humitat, etc.

=> Descarregar "Memòria de la Moth Night 2008" (PDF).

5- Bat Night: nit andorrana dels ratpenats a Sant Julià de Lòria:

El 20 de setembre del 2008 s'ha celebrat la primera jornada de la Bat Night d'Andorra a Sant Julià de Lòria. El Centre d'estudis de la neu i de la muntanya d'Andorra (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans ha organitzat l'esdeveniment amb la col·laboració del Comú de Sant Julià de Lòria.

La Bat Night (nit del ratpenats) es celebra a tot Europa, a més de 30 països. L'objectiu d'aquesta celebració és la de donar a conèixer els quiròpters (ratpenats) i promoure la seva conservació. L'organització europea que apadrina aquesta celebració és Eurobats; una entitat que té com objectiu vetllar per la conservació dels quiròpters arreu d'Europa. Eurobats es sustenta sobre un acord anomenat "The Agreement on the Conservation of Populations of European Bats". Aquest acord recull 45 espècies de quiròpters amenaçats a nivell europeu i proposa, mitjançant recerca, legislació, divulgació i educació ambiental, mesures per la seva conservació.

=> Descarregar "Memòria de la Bat Night 2008" (PDF).
=> Descarregar "Memòria de la Bat Night 2009" (PDF).

6- Estudi dels mosquits d'Andorra (Culicidae):

Durant els estius dels anys 2004-2005, l'antic Centre de Biodiversitat, va iniciar un inventari de les diferents espècies de mosquits (culícids) presents a Andorra.

Els mosquits són dípters hematòfags que pertanyen a la família dels culícids, amb més de 3000 espècies diferents presents a tot el planeta, exceptuant els oceans i les zones polars. La importància dels mosquits és rellevant, ja que algunes espècies són transmissores de virus, nemàtodes i protozous causants de malalties a l'home. Amb aquest estudi s'han confirmat espècies i s'ha conegut millor la distribució i biologia al Principat. Les dades resultants de l'estudi es poden consultar a www.siba.ad.

=> Descarregar "Memòria de l'estudi de mosquits" (PDF).

7- Estudi de les poblacions de tritó palmat (Triturus helveticus) a Andorra:

Aquest estudi es realitza a través d'una beca que atorga el CENMA a un estudiant andorrà d'enginyeria forestal de la Universitat de Lleida per a realitzar el Treball Pràctic Tutorat de final de carrera.

=> Descarregar "Memòria estudi tritó palmat" (PDF) (properament).

8- Projecte Lanius:

La fauna ornitològica juga un paper fonamental a l'equilibri dels ecosistemes. Saber quines espècies podem trobar a Andorra i observar-ne la seva evolució ens ajudarà a conèixer la riquesa del nostre medi natural i obtenir informació per a una correcte gestió. A Andorra hi ha comptabilitzades unes 150 espècies diferent d'ocells. Estudiar-les i fer-ne el seguiment és una necessitat i quasi podríem dir que una obligació.

El programa Lanius va finalitzar. Aquest prohgrama era fruit d'un conveni de col·laboració entre l'Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) i l'antic Centre de Biodiversitat. Els resultats es poden consultar en les corresponents memòries.

=> Descarregar "Memòria Projecte Lanius 2005" part 1 - part 2 (PDF).
=> Descarregar "Memòria Projecte Lanius 2006" (PDF).